Entrevista a Carlos Mezquita - Guillem Mesquita | IES Enric Soler i Godes

Entrevista a Carlos Mezquita - Guillem Mesquita

Carlos Mezquita

Carlos Mezquita és un veí de Benifaió de 77 anys. Ha treballat tota la seua vida en la construcció però després de la jubilació ha dedicat el seu temps a un xalet que té en la urbanització de l’Almaguer, prop de Benifaió on cultiva tot tipus d’hortalisses. També te un forn on cuina tot tipus de menjars, pa, pastisseria ....

P: Vostè té un xalet als afores de Benifaió en el que cultiva diferents plantes. Quins productes cultiva principalment?
R: Tota classe de verdures, espinacs, faves, naps, bajoca de tres classes diferents, tomates, pimentons, albergínies, coses per a menjar a casa. Que més ... Alguna vegada he tingut varies classes de fesols també. Cama-roges també he plantat, moniatos, creïlles, carabassa de les tres classes, carabassa de fregir, carabassa de torrar i per a la crema...

P: A banda de la verdura, cultiva algunes fruites?
R: De fruita tinc xirimoies; tinc plataners; parres, del raïm, de tres classes; tarongers de classe Salustiana, Satsuma, Clementina Orogrande i Navel Lane Late i dues llimeres: una llimera normal, de tot l’any i una que fa unes llimes molt xicotetes, més menudes que un ou de gallina. També tinc una prunera, d’eixes de Santa Rosa. També vaig tindre un cirerer, però es va morir no fa molt, un parell de figueres, un albercoquer... Ah i també, de verdures tinc carxoferes i tot tipus de cols, de Brussel·les, bròcoli... Encisams, també en tinc uns quants.

P: Què fa amb tots aquests productes? Supose que no se’ls menja tots vostè sol.
R: No, per suposat. El que faig és portar-los a casa. Són per a mi i la meua dona i per a la família. Quan venen a dinar o venen de visita els en donem.

P: He vist que té un forn de llenya.
R: Si, és un forn “moruno” fet en rajola refractària. És un forn dels que es feien abans. No és molt gran, és un forn xicotet, de 1.25 de diàmetre... però per a casa és suficient. Allí fem coses per a casa: torrem carabasses, moniatos, fem arròs al forn, fem el pa... El pa el fem cada deu o dotze dies o quinze dies, depèn. Faig una fornada de pa integral: li fique nous, mitja mesura de llet i mitja de suc de taronja. Fet amb farina integral. Ara estem utilitzant la d’espelta, una farina que és alemanya , integral però ecològica també. I està eixint un pa que... bé, si poguérem fer-lo millor, el faríem millor, però... està bo.

P: Supose que utilitzarà els mateixos productes que cultiva per a fer el pa i la resta de productes que cuina.
R: Sí, normalment. Si pot ser de casa sí, si no, doncs no. La farina, per exemple, la comprem. No la fem ací però la taronja sí que sol ser de casa, normalment en tenim de sobra. L’oli és d’un amic que el fa ell i és de confiança. Els altres productes, depén. Si torre moniatos, són de casa i les carabasses, també. En el arròs al forn la majoria de les verdures que fiquem les produïm ací però, per exemple, l’arròs el comprem. Ara per Nadal també fem dolços: pastissets de moniato i ... el moniato el cultivem ací. En fi, procurem fer-ho tot el més ecològic possible.

P: Els dolços nadalencs com els feu?
R: Per als pastissets de moniato fiquem el moniato a coure i quan està cuit el triture. Fiquem, per cada kg de moniato, mig kg de sucre ... bé, una mica menys de mig kg. I de cada kg de moniato una corfa de llima i una rama de canella. Tot això ho pose a coure en una cassola, el sucre, la canella i la corfa de llima amb el moniato, i a foc lent ho remoc contínuament per a que no s’enganxe a la cassola durant dues hores més o menys. Tot això és per fer la “pataca”, la massa de dins. Després, per fer la massa que utilitzem per a enrotllar la “pataca” utilitzem un got d’oli d’oliva, una tasseta de cafè d’anís sec i mitja tasseta de mistela. Afegim la farina blanca i ho pastem. Ah i també un got de sucre. Afegim farina a la massa fins que comença a fer-se ja un poc dura. Si en fiquem més la massa es clavilla. Una vegada està pastada, es fa una bola i s’estén damunt de la taula amb un corró. Amb un bol xicotet el fiquem del revés damunt de la massa i fem un cercle. Després posem una cullerada de “pataca” per cada cercle, el doblem per a tancar-lo i apretem amb un tenedor la vora per segellar-la bé. Els fiquem en la safata que ha d’anar al forn i amb un pinzell i un ou batut els pinte per dalt perquè queden dauradets. Després els tire una mica de sucre amb canella per damunt. Finalment els pose al forn el temps necessari perquè la base del pastisset es faça una mica dauradeta. I ixen bons. Podrien eixir millor, però...

P: Vostè també fa altres tipus de dolços, no?
R: Sí, faig uns altres pastissets de moniato però amb merengue per damunt. Ací els anomenem “encaradets”. Primer fem unes coquetes rodonetes amb merengue, sucre, el rovell de l’ou i farina. Després posem una cullerada de “pataca” entre dues d’aquestes coques i finalment preparem més merengue i el posem damunt d’aquest “entrepà” de moniato per a cobrir-lo tot. Després, sols s’ha de posar al forn.
Aquest veí ha convertit el seu xalet a l’Almaguer en una unitat d’economia autosuficient en la que elabora gran part dels aliments que consumeix d’una forma ecològica i respectuosa amb el medi ambient.