Entrevista a una entrevistadora - Mar Antich Mínguez. | IES Enric Soler i Godes

Entrevista a una entrevistadora - Mar Antich Mínguez.

Mar Antich Mínguez. Benifaió

Minerva Mínguez Calabuig (Benifaió, 1969) porta exercint el periodisme des de 1991. Actualment és cap de la secció de València al diari Levante-EMV, encara que també va desenvolupar la seua professió a l’edició valenciana d’El País entre 1994 i 1995. Ha passat per àrees com Cultura, Societat i Esports, i ara està bolcada en temes
d’informació municipal i política. De tots els gèneres periodístics, considera l’entrevista un dels més personals a la vegada que complicats. “Has de guanyar-te la confiança de l’entrevistat i que conteste a preguntes que, de vegades, solen ser incòmodes per a ell”, explica Mínguez.

1. Què és el que més li agrada d’entrevistar a la gent?
La possibilitat de conéixer altres aspectes del personatge. Sempre intente fer preguntes que van més enllà del camp professional al qual es dedica l’entrevistat perquè el lector puga fer-se una idea prou completa de qui és eixa persona.

2. De la seua carrera, quina entrevista destacaria?
En l’aspecte esportiu i personal al jugador de bàsquet retirat Dejan Tomasevic quan acabava de proclamar-se campió del món amb Sèrbia. Em va mostrar l’altra cara dels jugadors d’elit, que canvien sovint de país i com això afecta els seus fills. Pel que fa a les primeres entrevistes a futbolistes del València, recorde a Pedja Mijatovic. Era un davanter educat i amable, un gran professional que després se’n va anar al Real Madrid. De les últimes, a Joan Ribó, quan ja era alcalde de València i també al paleontòleg Juan Luís Arsuaga. Aquesta entrevista la publicaren a diversos diaris d’Espanya perquè era divulgativa alhora que divertida.

3. Per què considera difícil aquest gènere periodístic?
L’entrevista si es vol fer bé s’ha de preparar amb molta antelació. Has de buscar dades, informació de l’entrevistat, altres entrevistes anteriors i pensar molt bé les preguntes per a donar una altra visió, alguna cosa nova nou. Has de tractar d’establir un ambient agradable, per a guanyar-te la seua complicitat a la vegada que tractar que conteste a les preguntes que vol evitar. Hi ha entrevistats que donen molt de joc i altres als que costa traure’ls respostes atractives per al lector.

4. És difícil traure un bon titular?
Depén sempre de la persona a la qual entrevistes. El titular sol ser font de conflicte. Poques vegades al llarg de la meua carrera l’entrevistat ha estat plenament d’acord en ell. Encara que reconeixen que han dit eixa frase, normalment al traure-la de context, resulta sempre més cridanera i per tant polèmica. La majoria hagueren desitjat un titular més pla. Els periodistes sabem per experiència que l’èxit de l’entrevista radica en el titular.

5. Sempre es publiquen totes les preguntes i respostes?
No, de fet eixe és un altre dels motius pel que crec que és un gènere complicat. De vegades pots gravar més d’una hora de conversa que després has de reduir de forma dràstica perquè capia en la plana del diari en paper. Eixa és la principal queixa de tots els companys de la professió. A més has de “netejar” expressions que
de vegades són massa col·loquials.

6. Per a concloure, creu que la foto de l’entrevistat és important?
Sí, de fet l’entrevista sempre ha d’estar acompanyada d’imatges del moment de l’entrevista. M’agrada que es posen fotos de l’entrevistat a l’escenari en el qual treballa i altres secundàries amb primers plànols de les mans, o de gestos seus. Això acaba de donar-nos una idea millor del personatge.